lunes, 15 de diciembre de 2014

A enero

Ese el resumen de estos tres últimos meses, doce semanas en las que día a día se va explicando y gestando el curso. Siendo ésta, la semana treceava la última del curso y la que puede significar el aprobado en el mejor de los casos, o el inicio de la preparación de las entregas finales de enero, como es mi caso este año. Cuatro asignaturas, que miradas en retrospectiva parecen llevaderas pero no he sabido o no he querido. Todavía quedan algunas entregas y examenes por hacer hasta el viernes 19, pero ya tengo la vista puesta en enero. Esto me da una oportunidad de trabajar en serio y poder sacármelo todo, incluso con buenas notas. Pero me obliga a jugar entre la vida y la muerte, a fastidiarme las navidades un poco y a acortar mis vacaciones, por lo tanto el tiempo de descanso que tanto ansio para poder hacer otras muchas cosas que me gustan.
No me gustan las comparaciones, sólo las acepto conmigo mismo, y aún así salgo perdiendo, pero para contextualizar el tema: Lo que me preocupa es que no me esfuerzo tanto como antes, ni tanto como mis compañeros. En primero de carrera no era consciente, pero trabajando día a día ahora me doy cuenta que era trabajador -no era el más trabajador pero hacía lo que tenía que hacer y me esforzaba, cuando había otros que pasaban más del tema-. Ahora parece que haya cambiado de bando, compañeros que pasaban más en primero ahora se dedican mucho más y llevan las cosas más al día que yo. Los que trabajaban entonces, ahora siguen siendo trabajadores, y la verdad poca gente "decente" conozco que se implique menos que yo. No sé que es lo más lógco, si relajarse una vez que le tienes tomada la medida a la universidad o al revés. Ahora lo hecho está hecho, solo quiero salvar este cuatrimestre, desconectar la semana de vacaciones que me quedará - anticipo que puede que caiga un viajecito a Estambul para hacer un taller en la Stambul Bahcesehir University - Faculty of Architecture and Design si me aceptan-. 
Lo que más me motiva ahora es poder compaginar proyectos personales con llevar bien, al día, con todas las letras: B - I - E - N  ,  A - L    D - Í - A  el tema de la uni, y conseguir por fin recuperar aquello de disfrutar haciendo lo que te gusta, y aprendiendo al máximo. Porque que no quede ninguna duda, me sigue gustando igual o más que el primer día, no dudo que acerté en la decisión y que puedo valer para esto. Los proyectos personales no son más que apuntarme a un club de triatlón para volver a coger la forma y -espero- no perderla en años, de paso desconectar, conocer gente y vivir nuevas experiencias y retos. Creo que me irá bien tener horario fijo de entreno para ceñirme a un horario, saber cuando empiezan y acaban los entrenos y rendir más cuando toque trabajar.
De momento ya no voy al estudio regularmente, pasé los seis meses de prueba pero no tienen mucha faena como para tenerme, así que cuando vayan a hacer un concurso, me llamarán, y si puedo colaboraré con ellos. No lo veo un mal acuerdo, me da tiempo para hacer otas cosas cuando no me necasitan y sé que cuando vaya tendré algo interesante y divertido que desarroyar. Todos contentos. 

focused on

No sé si volveré a publicar algo hasta después de navidad o iniciado el 2015.
Así que sed muy felices -si alguien me lee- y espero darle más caña al blog y hacerlo más interesantillo que desde que acabé primero reconozco que da pena el pobre
Nos vemos

3 comentarios:

  1. Passaré de presentar-me perquè només exposaré l'opinió d'una persona que segueix de ben aprop i amb molt interès el teu blog.

    Tampoc vull felicitar-te en el meu primer comentari perquè vull fugir del típic comentari inicial.

    Vaig al gra (mentida, sóc com una persiana quan escric).

    Abans de comencar a enrotllar-me (mentida, ja m'he enrrotllat en la presentació) volia dir-te que el format trimestral del blog és prou interessant (sempre que no l'abandonis).
    No et nego, però, que molaria que fòssin cròniques més sovint, a veure si li fots més garbo i et podem llegir mensualment

    Em sap greu si estas decepcionat amb els resultats (això és el que n'extrec del text) i més greu em sap que et fuetegis.
    Entre la crítica i la lloança és millor que facis cas a la crítica que és el que t'ajudarà a millorar, i si és autocrítica més bona senyal: vol dir que saps que has comès un error i et toca a tu enmendar-lo.

    Crec, però, que t'has fuetejat més del que et pertoca, si és cert que les ganes de treballar són personals (i si dius que han decaigut ho sabràs millor que ningú) també has de valorar que d'entre els teus companys deus ser l'únic que, a part de les assignatures cursades, has estat treballant tot el quatrimestre en un despatx i t'has involucrat també en el Claustre i en la Junta de l'escola.
    És a dir, que has estat un dels més actius i treballadors de tots. I si has arribat fins ara amb possibilitats de suspendre, i tembé d'aprovar, malgrat la carrega més gran de feina que la resta és prou indicatiu del nivell personal i de feina que has fet.

    Volia escriure el comentari per una altre motiu però volia deixar palès aquest factor que si bé potser has valorat no ens has transmès en esciure'l (i per tant volia recalcar-lo).

    Ara, tembé tinc una crítica a la deriva temàtica del blog.
    Enyoro els articles que anaves creant sobre el desenvolupament dels projectes que realitzaves.

    No vull dir, amb aquesta crítica, que no em sembli bé o no m'agradin els articles de reflexió entorn a la vida teva en relació amb el fet d'estudiar arquitectura (perquè en el fons les reflexions que fas són personals), però et proposo (potser perquè sóc una pesona agosarada) que podries crear dues línies en el mateix blog, i anar-lo actualitzant ambinformació dels projectes i exercicis més interessants dels que facis i una sobre les reflexions entorn la vida (en relació o no amb l'aquitectura).

    Espero que no m'etiquetis de persona pesada, però fa molt que et segueixo i llegeixo i avui m'ha semblat important transmetre't el meu suport una mica.

    Molts ànims pel Nadal, desitjo que tinguis temps de celebrar-lo malgrat la feina, però sobretot desitjo que puguis donar la volta a l'actitud i acabis fent feina de valent.

    Et llegeix,

    PD: no sabia si enviar-t'ho per mail perquè penso que puc no haver entès el text i em fa vergonya escriure un comentari tant gran (sobretot per la primera part).
    De fet quan he acabat d'escriure'l pensava en borrar-lo però he pensat que, tal i com tu fas escrivint-lo perquè el llegim (malgrat si ningú el llegeix) t'agradaria llegir (i que es fes de manera pública com fas tu) comentaris per veure que té rebuda i interessa a la gent.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies pel comentari, valoro que recalquis el meu treball extra-universitari, tot i així crec que m'ha faltat esforç. I accepto totalment la crítica sobre la deriva temàtica del blog, la intenció continua sent la de l'inici, m'encantaria comentar les sensacions i els plantejaments dels projectes que realitzo, espero poder tornar-hi aviat. Però això implica haver de preparar certs documents i més temps...que segur que després és profitós per mi -i espero per qui ho llegeixi-, però s'ha d'invertir... Aquest tipus d'entrada que he anat fent últimament és com una via d'escapament, em costa poca feina i fa no perdre el fil del que son aquestes cròniques d'un estudiant a l'etsab..., He dubtat si el blog hauria de estar sempre en relació amb la arquitectura o podria no estar-ho, com apuntes tu, però crec que és bo marcar els límits. Voldria que fos una "eina" o un punt de referència en un món desconegut, no una persona que explica la seva vida a la xarxa, que no és més que una entre tantes. La periodicitat m'agradaria que fos mensual -acceptant publicacions extraordinàries- per no perdre el fil, i poder veure el transcurs dels projectes més que un cop està acabat, pot ser curiós veure el canvi de pensament envers el mateix projecte, si és que hi ha.
      No voldria acabar sense tornar-te a agrair el suport mostrat amb el comentari, i disculpant-me perquè també són una persona que s'enrotlla fàcilment escrivint.

      Eliminar
  2. Muy buena organización tienes que tener para poder estudiar arquitectura, con todo el trabajo que conlleva, y mantener un blog al día en tus ratos libres. Realmente te doy la enhorabuena porque sé que ambos trabajos por separados ya llevan mucho tiempo, juntos es una ardua tarea.
    Buen trabajo!

    ResponderEliminar

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.